1914-2014. Cent anys de l’Acte d’Afirmació Valencianista i de la Mancomunitat de Catalunya
Inauguració: divendres 24 d’octubre a les 19.00h (més informació)
L’any 2014 coincideix un doble centenari: d’una banda, el de la Mancomunitat de Catalunya; d’una altra, el de l’anomenat Acte d’Afirmació Valencianista que va tenir lloc en el Teatre Eslava de la ciutat de València i que, d’alguna manera, es pot comparar amb el que van significar les Bases de Manresa per al catalanisme. Totes dues commemoracions estan lligades per un mateix motiu de base: la progressiva recuperació de l’autogovern, tant a Catalunya com al País Valencià.
Un mateix objectiu, però amb ritmes i velocitats diferents, amb accents particulars. Totes dues commemoracions són passes positives vers l’autogovern després de la desfeta que representen les derrotes del 25 d’abril de 1707 i de l’11 de setembre de 1714, i la imposició dels respectius Decrets de Nova Planta que eliminen les lleis i institucions pròpies. És, doncs, un alé compartit, de dues societats que comparteixen una orígens comuns i una mateixa aspiració per recuperar quotes d’autogovern.
En el cas català, aviat la represa de la Renaixença va quallar en un moviment d’ampla base social que va desembocar en la creació de la Mancomunitat. L’obra d’aquesta institució marcaria una dècada i posaria en bona part els fonaments que farien possible la recuperació de la Generalitat amb l’adveniment de la II República espanyola.
En el cas valencià, la Renaixença va tenir un caràcter més tímid. Tanmateix, tot i el ritme més lent, a poc a poc anà cobrint etapes, de manera que l’Acte d’Afirmació Valencianista que té lloc el 1914 en València marca una fita important en aquest procés. Totes les forces polítiques i socials són convocades per tal que s’adheriren a un programa mínim basat en tres punts: l’oficialitat de la llengua pròpia, el reconeixement de la “personalitat regional” i l’autonomia administrativa. Un acte reeixit que marcaria també la dècada següent i l’emergència d’un moviment per la recuperació de l’autogovern.
La coincidència d’interessos i la simpatia entre Catalunya i el País Valencià en aquesta aspiració compartida es traduirà, a més, en una progressiva relació creixent d’intercanvis culturals i visites entre valencians i catalans, que culminarà amb la vinguda a València d’una ampla delegació catalana per inaugurar el carrer dedicat a Àngel Guimerà (amb la presència física del propi Guimerà). En aquest sentit, la celebració d’aquesta doble commemoració pren tot el sentit, i més encara en el context actual, en el que ambdues societats tornem a compartir la reivindicació comuna d’un finançament just i de la col·laboració en molts àmbits (econòmic, d’infraestructures, comunicatiu, cultural, etc) i, per tant, la doble commemoració pot ser un instrument al servei de la construcció d’espais de diàleg i trobada, tan necessaris.
L’exposició consta de 10 panells que resumeixen el procés que va des de la Renaixença cultural a l’inici de les aspiracions polítiques al País Valencià i Catalunya, amb les fites de l’Acte d’Afirmació Valencianista i la creació de la Mancomunitat a Catalunya, fins la reacció repressiva sobrevinguda amb la dictadura de Primo de Rivera. Dues dècades d’una rica història que és a la base de la nostra realitat actual, però que són molt desconegudes per al públic en general.
Exposició organitzada per Acció Cultural del País Valencià i la Diputació de Barcelona.
