Dissabte 15 de gener, a les 19.00h: Presentació de la revista “Efímera” (Madrid) + Performances de Nieves Correa (Madrid) + Martí Guillem (València) + Mathieu Bohet (París).
19.00h. Presentació de la revista Efímera, a càrrec de Zara Rodríguez. Efímera és una revista semestral que inclou quatre seccions: investigació, creació, entrevistes i secció variable. La intenció és abastar diversos espais discursius per tal de focalitzar l’atenció tant en l’estudi teòric com en les propostes creatives i les converses directes amb artistes d’acció. L’última secció recull ressenyes de publicacions recents, documents o esdeveniments relacionats amb el gènere. La publicació aposta per abordar un tema monogràfic en cada número. 19.30h. Performances: Nieves Correa (Madrid) + Martí Guillem (València) + Mathieu Bohet (París) Nieves Correa (Madrid, 1960), codirectora d’art d’Acción!MAD, diu que es nodreix “d’allò quotidià com a element inspirador del meu treball, potser perquè no tinc gaire imaginació i sempre he tingut els peus bastant bé plantats a terra. I aquesta “quotidianitat” de les meues performances no sols està en allò que dic, mai no m’agradaren els missatges grandiloqüents, sinó també en como ho dic: en la meua pròpia presència, en els espais que trie i en els materials que utilitze. Diguem-ne que a partir de la realitat tangible m’agrada construir narracions diferents”. Martí Guillem, creatiu heterodox, manipulador d’aparells sonors, imatges, vídeos, accions, objectes i formes, on el freqüent es transforma en inusual, únic. La improvisació, l’experimentació i el D.I.Y., es combinen de manera irreverent, però reflexiva, en propostes majoritàriament efímeres. El seu és un llenguatge fresc i canviant que parla dels hàbits socials i la relació entre la creativitat i el fet quotidià. Els seus descobriments creatius ens fan veure que des d’ací a prop podem començar alguna cosa que ens portarà molt lluny. Mathieu Bohet (París, 1980) basa les seues performances en la reflexió teòrica sobre tres conceptes: la metamorfosi, el relat i la imatge en moviment. Les seues accions poden tenir una dimensió social, política o psicològica. Sovint utilitza el vídeo per a documentar les seues accions o com a element del procés de realització. Alguns treballs s’acompanyen de projeccions que permeten establir una relació entre la imatge i l’acció que es concreta en directe, jugant així amb els límits entre ficció i realitat. D’altres, els realitza amb l’objectiu d’enregistrar-los i sols existeixen com a creació de vídeo.
