Conferència a l’Octubre CCC el dimecres 4 de març a les 19.00h
L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 2015 Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la Llum. La commemoració és una eina per a conscienciar a la ciutadania de la importància de les ciències de la llum, l’òptica i les tecnologies basades en la llum.
Des de l’Espai Ciència de l’Octubre CCC ens hem volgut sumar en aquesta celebració amb el cicle de conferències “Tots plens de nit, buscant la llum”, que de març a juny de 2015 estudiarà diversos aspectes de la qüestió.
La primera de les conferències serà el dimecres 4 de març sota el títol “El costat fosc de la llum. Conseqüències de la contaminació lumínica per a l’ambient i la salut” i anirà a càrrec de Joaquim Baixeras, Ángel Morales Rubio i Enric Marco (Universitat de València).
La contaminació lumínica provoca seriosos problemes. Els seus efectes poden ser mesurats des de l’interior de la nostra habitació fins a centenars de quilòmetres de distància. La llum destrueix l’essència de la foscor de la nit. Els éssers humans tenen una por ancestral a la foscor, però l’excés de llum produeix efectes molt negatius en l’ecosistema i la nostra salut.
Timelapse pres des de l’Observatori de la Universitat de València a Ares dels Oms (els Serrans). Només la direcció cap a València presenta una il·luminació apreciable per sota dels 20º d’altura. En nits obscures i de cel net pot observar-se lleument la il·luminació d’algunes poblacions importants o properes (Madrid, Castelló o Terol), com també la concentració de població al llarg de la costa mediterrània.
Els primers afectats per la contaminació lumínica foren els astrònoms, que no podien accedir fàcilment al seu objecte d’estudi. Per això, i per posar un exemple ben proper, l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València (OAUV) va anar desplaçant-se al llarg dels anys des de l’antiga seu al carrer de la Nau a l’avinguda de Blasco Ibáñez (actual rectorat) i després –a banda de les instal·lacions que tenen al campus de Burjassot– i per la impossibilitat de seguir amb les investigacions, a la població d’Ares dels Oms (Aras de los Olmos, els Serrans), on poden gaudir d’uns cels relativament obscurs.
Detall del cometa Lovejoy presa a l’Observatori d’Ares dels Oms de la Universitat de València en la matinada del passat 21 de gener. Crèdits: Vicent Peris, Òscar Brevià i Satur Martínez (OAUV)
Però ben aviat els biòlegs s’adonaren que la irrupció descontrolada de llum artificial en el medi natural causa un gran efecte negatiu sobre la vida silvestre. Finalment, la recent introducció de la tecnologia LED de llum blanca en l’enllumenat públic, amb una forta contribució de llum blava, inhibeix la producció de melatonina, l’hormona reguladora dels cicles circadians i, com a conseqüència, també afecta la salut humana. La contaminació lumínica és un clar exemple de com un gran avanç de la tecnologia humana pot tornar-se contra nosaltres si no hi posem mecanismes de control.
Trobada del grup de treball Salvem la Nit amb scouts valencians per divulgar la problemàtica relacionada amb la contaminació lumínica.
Els tres conferenciants, professors de la Universitat de València, formen part de Salvem la nit, el grup de treball d’aquesta universitat per a l’estudi de la contaminació lumínica i que, entre altres labors, es dedica a la mesura de la brillantor del fons del cel nocturn en els parcs naturals valencians i algunes zones d’interior d’interés. També pretén detectar i caracteritzar els punts calents contaminants i els primers efectes dels sistemes basats en tecnologia LED. Sobre aquesta darrera qüestió, el passat mes de gener denunciaren les manipulacions d’Alfonso Rus (president de la Diputació de València) en l’aplicació del Pla d’Eficiència Energètica per vendre LEDs procedents d’una empresa “amiga” (notícia completa al diari El Mundo).
(fotografia inicial: vista nocturna de València presa des de l’Estació Espacial Internacional. Foto: NASA)
