La MOX, acrònim de Mescla d’ÒXids, és un combustible per a centrals nuclears que es fa amb un 7% de plutoni, en forma de diòxid de plutoni, i un 93% d’urani empobrit, en forma de diòxid d’urani. A Europa hi ha trenta reactors nuclears tèrmics que funcionen amb MOX, cap d’ells als Països Catalans, però a Puçol (l’Horta Nord) sí que tenim MOX, la banda que ha renovat el folk-rock valencià amb la introducció d’unes dolçaines atòmiques, un cant d’estil radioactiu i uns ritmes explosius.

La cosa ha petat tant que han guanyat el concurs Sons de la Mediterrània de la revista Enderrock en la seua setena edició (2014) i ara mateix estan a punt d’entrar a l’estudi per enregistrar el seu tercer disc.

Abans, però, fan un darrer concert en directe amb els temes del seu disc anterior, Palifonies. Serà a l’Octubre CCC, dins del festival HOSTES, el dissabte 7 de març a les 21.00h. Segur que, a més, també ens presenten alguna de les seues noves creacions.

“Una pregunta menys extravagant del que sembla: Com hauria sonat la Leyenda del espacio, de Los Planetas, si, en comptes de ser granadins, J i Florent hagueren nascut a Puçol? Doncs, deixant de banda les distàncies que calga, Palifonies, l’estimulant i segon disc de Mox, ens dóna algunes pistes sobre això. On els de Granada fusionen space rock i flamenc, la banda puçolenca integra els nostres estils tradicionals (albà, 1 i 2, marxa mora…) en una formació rock amb bon humor i ganes de desconcertar (“Motivés! Le Chant des Partisans”). Deu anys després, Mox tornen per la porta principal.” (Xavier Aliaga a El País)