Josep Lluís Galiana s’inspira en la música, la infantesa i el joc en el seu últim poemari.
L’escriptor, saxofonista i protagonista destacat en l’escena internacional de la lliure improvisació, publica L’apòstrof de l’estima (EdictOràlia Poesia) que “naix de la passió de juntar paraules i sons, colors i textures, significats i significants, objectes i subjectes, records i avenirs, realitats i somnis”.
El llibre, dedicat a la seua filla Carla Galiana, està estructurat en tres seccions i “és un fascinant calaix de sastre, una variada i rica miscel·lània de motius, gèneres, tècniques i estils que reuneix totes les virtuts de l’eclecticisme” per al filòleg Josep Lluís Espert.
L’autor torna a la seua infància, a jugar amb els objectes, sonors o no, i materials; imatges i significacions brollen a mesura que se succeeixen les paraules, descobrint i amuntegant-se, formant, o no, estructures de valor morfològic i sentit expressiu Josep Lluís Galiana exposa que “la meua passió per associar paraules i sons, colors i textures, formes i estructures, significats i significants, és transversal tant en la meua trajectòria musical com en la poesia”.
El lector descobrirà en el poemari cadències estròfiques estructurades, ostinati (repetició de motius, paraules o un patró rítmic en música), silencis, així com cal·ligrames o poemes visuals i jocs tipogràfics i innocents.
