Jo amb, Premi Flor Natural a Nules. Editat per Neopàtria
Si s’han tornat tan magres les paraules, Premi a Puçol. Editat per Onada
Llengua de fang, Premi de Poesia Festa d’Elx. Editat per Bromera
Amb l’autora, Mercé Estrela Tena, i els autors dels pròlegs: Lluís Roda (Llengua de fang), Manel Alonso (Si s’han tornat tan magres les paraules) i Isabel Robles (Jo am)
Jo amb
Se’t desvetla el desig i, amb l’epidermis desbocada, t’endinses en la relació sentimental, sense preveure’n els daltabaixos tèrmics. És així que et despulles amb deler i urgència per capbussar el cor nu a les termes purificadores dels banys d’aigua en contrast continu, atiades pel foc personal, les emocions desbocades, els sentiments en ebullició. L’amor en edat madura. L’ànim matxucat i el cos expert, un lligam que navega entre l’atracció i fogositat inicials i l’avorriment mutu posterior, com en tota edat, fins a l’acceptació (o no) de la realitat personal i del quefer diari, de la vida quotidiana en comú i la rutina amable. És aleshores que, des de l’experiència de conviure amb la solitud, es desboca el verb i, sense expectatives, confesses «Jo am».
Si s’han tornat tan magres les paraules
L’equilibri necessari entre silenci i paraula es trenca si resulta forçós dir, parlar en nom d’un o de la col·lectivitat. No sempre és fàcil l’expressió. Si el mot es queda curt i sembla sonso, la paraula esdevé magra. L’ús de la llengua acaba per ser indigne en boca de qui la manipula amb la intenció de desprestigiar, com a arma de destrucció amb objectius perversos, en voler fer passar per cert el que és fals. En un punt de la història on els mitjans de difusió són potents i arriben arreu, té sentit recuperar el valor dels mots i el de la paraula donada? La literatura hi té alguna cosa a dir. Més encara la poesia.
Llengua de fang
Un viatge per les aigües desbordades que han marcat la història i l’ànima d’un territori. Entre riuades, silencis i records, la veu lírica s’enfronta a la devastació i a la bellesa, a la fragilitat humana i a la força indòmita de la natura. Els poemes, plens d’imatges punyents i d’una forta sensualitat evoquen la pèrdua, la identitat i l’esperança que brolla fins i tot enmig del llot.
Un llibre que interpel·la, que sacseja, que convida a mirar de cara la veritat del fang i a descobrir-hi la llum. Perquè la poesia és també un acte de resistència.
