«En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026)
Diàlegs amb Salvador Victoria Marz, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany»
Exposició a l’Octubre CCC del 17 d’abril al 30 de maig de 2026.
Inauguració: divendres 17 d’abril a les 19.30h
QUATRE MIRADES CREUADES:
ART, TEMPS I GENEALOGIA
Javier Moral Martín i Joan Gómez Alemany
comissaris de l’exposició
Comencem amb una senzilla anàlisi etimològica. La paraula “diàleg” ve del llatí dialogus, que al seu torn ve del grec διάλογος (diálogos). Este concepte pot dividir-se en dos parts, δια (dia: a través, entre) i λόγος (logos: paraula, discurs, raó). En eixe sentit, diàleg significaria una conversa que es desenrotlla mitjançant la paraula, implicant un intercanvi d’idees o punts de vista. Però si ampliem esta definició i la traslladem al camp de l’art, podem expandir el concepte i transcendir, fins i tot, el canal verbal que tradicionalment li seria propi per a incloure també l’aspecte visual i el plàstic. D’esta manera les possibilitats es multipliquen i l’acte de dialogar adopta llavors diferents formes: pot implicar el diàleg entre les arts (el tradicional Ut pictura poesis), la conversa entre diferents períodes (la relació que s’establixen entre el Renaixement i el Barroc per a Heinrich Wölfflin), i també, és clar, el diàleg entre diferents artistes i els seus projectes estètics. Això és precisament el que es pretén dur a terme en l’exposició En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026), diàlegs amb Salvador Victoria Marz, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany: posar a conversar a quatre artistes de diferents estètiques i èpoques.
“Abstracció geomètrica Sèrie III” (2000-2012) de Vicent Gómez García
Com a eix vertebrador de l’exposició tenim una data rellevant i simbòlica: en 2026 se celebra el centenari del naixement de Vicent Gómez (València, 1926-2012). Tal és la base sobre la qual s’articula la proposta. L’obra del polièdric artista es caracteritza precisament pel seu constant diàleg amb la història de l’art. Això ho va realitzar principalment per mitjà de tres estratègies: 1. Inspirant-se en nombroses obres d’altres artistes i reelaborant-les en la seua pròpia pintura / 2. Mesclant dialècticament nombrosos estils al llarg de tota la seua trajectòria artística, com poden ser el realisme, l’abstracció, el cubisme, el materisme, el geometrisme, el constructivisme, etcètera /3. Hibridant diferents pràctiques artístiques com la pintura i l’escultura en les seues particulars “pictoescultures”.
La incesant curiositat per hibridar les formes artístiques i estilístiques en Vicente Gómez és la que es projecta en l’exposició i, al seu torn, fa dialogar les mirades dels quatre artistes, establint ressonàncies tant plàstiques com vitals. La metàfora musical ajuda a comprendre la proposta: el número quatre remet a la formació per excel·lència de la música de cambra, el quartet de corda. Johann Wolfgang von Goethe, que fou contemporani al naixement i consolidació d’este gènere, va caracteritzar la formació del quartet de corda afirmant que podia considerar-se com un diàleg entre persones que raonaven i intercanviaven els seus punts de vista. Així, podem equiparar als quatre artistes amb els dos violins, una viola i un violoncel, que formen el grup unificat del quartet. Estes individualitats o parts s’unixen per a crear un tot coherent i plural, generant un diàleg que enriquix el conjunt a partir de les seues singularitats.
“Sense títol” (1983) serigrafia de Salvador Victoria Marz
El feix de melodies, acords i timbres que se superposen i complementen, és ampli en l’exposició, i permet afermar l’analogia musical. En primer lloc, cal fer notar un leitmotiv generacional. D’una banda, aquell que vincula als artistes d’una mateixa generació (Vicent Gómez amb Salvador Victoria) i, d’altra banda, aquell que proposa un diàleg intergeneracional (Vicent Gómez amb Josep-Marí Gómez i Joan Gómez).
Vicent Gómez dialoga per primera vegada amb el seu company de l’Escola de Belles Arts de València, Salvador Victoria Marz (Rubiols de Mora, 1928-1994), el centenari del qual també s’aproxima. Els dos pintors coincidiren durant els seus estudis en una institució que arrossegava el llegat de l’escola de l’impressionisme sorollista, negant tota herència de l’avantguarda que havia tingut un cert floriment durant la Segona República, però que va ser ràpidament esclafada pel conservadorisme franquista. Per això, volgueren trencar amb este “llast” i albirar els llenguatges abstractes i geomètrics.
Si en l’exposició realitzada en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània es reunixen per primera vegada els quadres de Vicent Gómez i Salvador Victoria, hi haurà seguidament una segona oportunitat. L’obra de Gómez viatjarà, segons el que es preveu, este novembre al lloc de naixement de Victoria, Rubiols de Mora, on s’exposarà en la Fundación Museo Salvador Victoria.
“Tromp-l’oeil amb objectes de pintura sobre pintura” (1980) de Josep-Marí Gómez Lozano
El leitmotiv generacional també es materialitza en la conversa entre membres de la mateixa família. Josep-Marí Gómez Lozano (València, 1957) és fill de Vicent, i al seu torn, Joan Gómez Alemany (València, 1990) és fill del primer, i en eixe sentit, net de Gómez García. Gómez Lozano va ajudar des de molt jove a son pare i ho va fer fins al final de la vida d’este pintant nombrosos quadres en comú, per exemple, València. Al·legoria del Bon Govern (2003-2021), encara que també té una pintura pròpia i per separat, com Autoretrat (1973) o València, porta de l’art clàssic (ca. 1981). Les dos opcions es mostren i retroalimenten en l’exposició. Per part seua, Joan Gómez, el més jove dels artistes, establix un diàleg doble: en primer lloc, amb els seus familiars mitjançant la seua obra pictòrica i cinematogràfica, com el seu retrat a Vicent Gómez igual que vàries pel·lícules seues que s’inspiren en la seua obra (dos de les quals estan protagonitzades per Gómez Lozano); en segon lloc, amb Salvador Victoria al qual homenatja en una de les seues pintures i al qual ha dedicat un dels seus recents llibres coescrit amb Alfonso de la Torre, Salvador Victoria. La pintura es la música de las esferas (2025), editat per EdictOràlia i en col·laboració amb la Fundación Antonio Pérez.
“Sis versions del Sant Andreu de Ribera” (2011-2025) de Joan Gómez Alemany
Al costat del leitmotiv generacional, cal afegir un altre netament estètic, assenyalant les afinitats i diferències en virtut dels estils i mitjans artístics emprats. Cal fer notar que, encara que l’exposició principalment és de pintura, esta també s’expandix i materialitza en altres formats. És el cas de les ja esmentades Pictoescultures de Vicent Gómez, com també el dibuix i l’obra gràfica. Estes tècniques les trobem en tots els artistes, resultant especialment rellevants en Salvador Victoria, qui va desenrotllar una prolífica producció de gravats (alguns exposats) al llarg de diverses dècades. D’igual mode, Joan Gómez unix la música amb la matèria graficoplàstica a través de partitures, que hibriden en un format original les arts visuals i sonores, dins d’un gènere que sol denominar-se “partitura gràfica”.
Pel que fa als estils artístics, els dos grans eixos de la pintura, la figuració i l’abstracció, es fan molt visibles en l’exposició, tant per l’explícita adscripció de moltes de les obres a estos dos territoris, com, pel contrari: una difuminació d’esta dualitat que permet proposar alternatives a una oposició categòrica la vigència de la qual sembla qüestionar-se des de fa temps. La majoria de l’obra que va realitzar Salvador Victoria al llarg de la seua trajectòria va ser abstracta, i es caracteritza principalment per explorar la forma circular fent-la dialogar des d’estils molt diversos, com l’informalisme, el constructivisme, l’abstracció lírica, el geometrisme, el minimalisme, etc. Alguns d’estos llenguatges artístics apareixen en l’exposició, i s’emparenten amb diferents obres dels altres pintors. En contrast, la majoria de les pintures de Josep-Marí Gómez Lozano, són figuratives, representant clarament objectes recognoscibles (natures mortes, figures humanes) o espais identificables (la ciutat de València, la cartoixa de Valldecrist). Entre estos dos pols, l’obra de Vicent Gómez i Joan Gómez se situa constantment en els dos extrems, però també els mescla i deconstruix.
En definitiva, un quartet de propostes artístiques que, més allà de les evidents diferències entre els seus estils i mitjans artístics, permet presentar als artistes en un diàleg estètic i vital significatiu. Les obres es mostren a la sala des d’esta dualitat: respectar la individualitat i particularitat de cada artista, però intentant posar-los en relació perquè, de la fricció, sorgisquen nous sons que ressonen de manera musical. Al respecte, els diversos noms, i fins i tot mitjans i períodes en què es desenrotllen les obres, a vegades es mesclen i confonen, potenciant un muntatge quasi cinematogràfic que perseguix, en última instància, despertar l’emoció i la reflexió de l’espectador.
La mostra es complementa amb les següents activitats:
– CINEA en curt: diàlegs audiovisuals, 22 d’abril a les 19:30 h.
– Vicent Gómez García des del cine, i presentació del catàleg de l’exposició, 12 de maig a les 19:30 h.
– Concert-presentació del disc “TAR” (Galiana, Gallardo i Riquelme) sobre projeccions de Vicent Gómez, 27 de maig a les 19:30 h.
– Visites guiades a la mostra a càrrec de Josep-Marí Gómez Lozano, 22 d’abril i 12 de maig a les 18 h i 6 de maig a les 12 h.
