De què han servit les insistents invocacions al deure de memòria per evitar que es repetissin les atrocitats històriques? “Mai més”, dèiem. El que passa avui en dia sembla posar en qüestió l’efectivitat d’aquest treball de testimoni i memòria. Davant l’evidència dels mals contemporanis, què pot fer o què ha de fer l’art? Què poden fer o què han de fer la literatura, la fotografia o el cinema? Manllevo el títol d’un llibre d’Andreas Huyssen que ens proporciona un marc per examinar com determinades produccions culturals amb voluntat política lluiten un combat inesgotable contra la cultura de la guerra i la violència.
Antonio Monegal és catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra. Doctorat per la universitat de Harvard, ha ensenyat a les universitats de Cornell, Harvard, Princeton, Chicago i Stanford. Li va ser concedit el Premio Nacional de Ensayo 2023 per Como el aire que respiramos: El sentido de la cultura (Acantilado 2022), i després ha publicat El silencio de la guerra (Acantilado 2024). Va ser un dels comissaris, juntament amb Francesc Torres i José María Ridao, de l’exposició “En Guerra” (2004) i amb Alyce Mahon va comissariar “Sade: la llibertat o el mal” (2023), totes dues en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De 2009 a 2013 va ser vicepresident del Consell de Cultura de Barcelona i president del seu Comitè Executiu. Va ser el comissari de la participació d’Espanya com a País Invitado de Honor en la Feria Internacional del Libro de Bogotà 2025, amb el lema “Una cultura para la paz”.
—
Amb la col·laboració del projecte d’investigació PID2022-140003NB-I00, finançat per MCIU/AEI/10.13039/501100011033/FEDER,UE
