Nova exposició d’Artur Heras que inaugurarem a l’Octubre CCC el desembre de 2025.
Aquesta exposició remet a moments dramàtics de la història contemporània de record escruixidor i, al mateix temps, apel·la a la necessitat de fer front a la seua plausible repetició sota la forma, si no d’un retorn del que és idèntic, sí del regrés del que és molt semblant.
Una imatge de l’Holocaust: entorn a una anciana, un grup de xiquets, coberts amb qualsevol tipus d’abric, oculten els seus rostres i són dirigits cap a la seua extinció. Eixe leitmotiv construeix un total de quaranta-cinc variacions amb dibuixos que envolten a l’espectador de la mostra formant una línia de l’horitzó amb filferro espinós. En la base del dibuix: Auschwitz 1945 – Gaza 2025
Heras aposta una vegada més per l’elaboració d’experiències interiors, des d’on fa emergir imatges en les quals no copia el món: l’invoca i el re-presenta, desenvolupant amb paradoxal ironia els seus elements estructurals. La hibridació és el seu element. Les seues pintures no suren en la intemporalitat de la idea: se submergeixen en la fisicitat de la matèria, adoptant l’eventualitat precisa de les formes que convoca. Però el seu art tampoc és un epifenomen més de l’iconisme contemporani. Heras traça el seu propi camí, que és el d’un pintor d’idees: les seues imatges no sols reflexionen sobre la realitat de la qual emergeixen o sobre les tradicions plàstiques a les quals al·ludixen, sinó que mediten sobre la seua pròpia condició de representacions. Les seues són, utilitzant el vocable encunyat pel filòsof Walter Benjamin, Denkbilder, imatges que pensen. I que es pensen sota la seua condició d’imatges. Ell no busca commoure ni agitar, sinó entendre, comunicar i interpel·lar. Convida a pensar.
