Entre 1941 i 1944, més de mig miler de presos republicans foren destinats a la construcció de l’embassament de Benaixeve, a l’interior de la comarca dels Serrans. La història dels gairebé sis-cents presos que treballaren en les obres, junt a centenars d’altres treballadors i les seues famílies, és un episodi a penes conegut de la nostra història recent.
Una vegada acabada la guerra, centenars de milers de persones que havien lluitat per la defensa de la legalitat republicana i contra el colp d’estat, acabaren en presons i camps de concentració, víctimes dels consells de guerra franquistes. En un país desfet per la guerra, la dictadura va decidir utilitzar a la població reclusa com a mà d’obra forçada, presentant eixa explotació com una forma de canviar a les persones i reinsertar-les en la Nova Espanya. Havia nascut «La Redención de Penas por el trabajo».
Els destacaments penitenciaris de treball ompliren l’Estat espanyol. Moltes obres públiques i privades de reconstrucció i noves infraestructures (mines, carreteres, canals, ports i pantans) conserven la memòria del seu treball. En el cas de Benaixeve, la major part de les obres del pantà es van realitzar durant la postguerra. Malgrat que cal esmentar que els treballs per construir un embassament al riu Túria començaren durant la II República.
El primer destacament de presos s’incorporà als treballs de construcció a Benixeve en 1941. Apartats en uns senzills barracons –que encara es conserven– van treballar al pantà fins a octubre de 1944. Vivien allunyats de les seues famílies, sota vigilància permanent i obligats a l’adoctrinament político-social i religiós. Foren destinats als treballs manuals més durs de pic i pala, amb jornades diàries de fins a divuit hores. La dictadura va confiar el projecte a l’empresa Portolés y Cia, encarregada de dur a terme les obres, que finalitzaren en 1952. En l’actualitat, l’embassament i les restes d’algunes instal·lacions del destacament penitenciari i la colònia obrera són testimoni d’aquesta història i esdevenen un espai excepcional per fer memòria i explicar les polítiques repressives de l’Espanya de Franco.
—
Organitzat per Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme i el Col·legi Major Rector Peset en col·laboració amb l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, el Centro de Estudios de la Serranía i Ca Revolta, amb el patrocini de l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Valencià
Fotografies de Benageber.com
