En el centenari del seu naixement es fa homenatge a una de les pioneres del cinema espanyol: Ana Mariscal.

Projecció de la pel·lícula El camino (1963). Llargmetratge de ficció, 90’.
Adaptació de la novel·la homònima de Miguel Delibes que narra la història de Daniel, un xiquet que ha de deixar el poble per anar a estudiar a la ciutat. Durant les hores prèvies a la seua partida, Daniel evoca tots els records del seu poble i la seua gent.

Ana María Rodríguez-Rierol Mariscal, més coneguda com Ana Mariscal (Madrid, 1923 – 1995) va ser una ctriu, guionista i directora de cinema.

Va estudiar Magisteri i Ciències Exactes. El seu germà, l’actor Luis Arroyo, la va introduir al món del cinema i el teatre, començant al club cultural d’Anfistora. El seu debut al cinema es va produir el 1940 amb la pel·lícula El último húsar, dirigida per Luis Marquina.

Va ser el principi d’una llarga i prolífica carrera que durarà més de 40 anys, ja que va arribar a participar en mig centenar de films com ara Raza, Dulcinea, Jeromín,…

Pel que fa al seu treball com a directora i guionista va fundar la productora Bosco Films el 1952, juntament amb el que serà el seu marit. Aquest mateix any produeix el seu primer film, Segundo López, aventurero urbano. Va ser una pel·lícula molt aclamada per la crítica, ja que va representar el primer intent espanyol de portar a la pantalla una història que triomfava en aquells anys a la cinematografia italiana, així com una de les primeres produccions dirigides per una dona.

A partir d’aquest primer treball ens trobem amb altres llargmetratges com Misa en Compostela (1954), Con la vida hicieron fuego (1957) o La quiniela (1959). El camino (1964) és una de les obres més reconegudes d’aquesta directora, ja que és la primera obra de Miguel Delibes que es va adaptar al cinema.

La sua producció continua amb títols com Los duendes de Andalucía (1965), Vestida de novia (1966) o la seua darrera obra, El paseíllo (1969) Finalment, la productora Bosco Films desapareix per motius econòmics.

Els darrers anys de la seua vida els va dedicar a l’ensenyament a l’Escola de Cinematografia, on va exercir com a professora d’interpretació entre 1957-1960 i es va dedicar completament a la literatura i a la difusió cultural a través de la seua presència a festivals de cinema.

—
Organitzat per la Biennal Dona i Cinema amb la col·laboració de l’Octubre CCC.