Amb l’autor acompanyat per Tomàs Llopis, escriptor, professor i vicesecretari d’ACPV.
“Durant molts anys, prop de cinquanta, una part substancial del meu ofici ha estat mirar atentament, al meu voltant i dins de mi, i posar-ne els resultats en lletra escrita. Aclarint, sobretot, que, en el meu ofici (o caldria dir «oficis»), mirar volia dir observar i a l’observador calia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o moderns, que se suposa que miren sense concloure, sense partit ni doctrina, sinó el de qui mira atentament, reflexiona, i sobretot intenta entendre allò que veu i traure’n algun entrellat comprensible.
Mig segle, doncs, de fabricar i publicar papers, massa temps, massa de tot: ciència social, pensament, narrativa, i això que en solem dir «assaig», més alguns milers d’articles, més alguns volums de memòries o de traduccions de clàssics. Els papers escrits, però, quan no queden recollits i publicats com a llibre o part d’un llibre, poden acabar escampats i dispersos en revistes, actes de congressos o llocs equivalents, que al llarg del temps en fan difícil la consulta i la lectura. I traure’n alguns de l’oblit o del racó amagat pot ser també l’objectiu de volums com aquest recull, que vull esperar que tindrà algun interés i utilitat”. (Joan F. Mira)
(Afers / Acadèmia Valenciana de la Llengua)
“Papers de l’observador pren el títol del lema de l’exposició que va motivar El cercle màgic, “Joan Francesc Mira, l’ofici de mirar i d’escriure”, un ofici que ací es desplega no només al voltant de l’antropologia sinó “de la comoditat de l’assaig lliure de constriccions metòdiques” —diu l’autor—, i en aquest cas s’agrupa en els quatre grans apartats que conformen el gruix de les preocupacions i de l’obra de Mira: “Llengües i literatures”, “Històries, països i gents”, “Persones i converses”, i “Observacions, fets i pensaments”. Per això entenem que aquest és un llibre important, perquè és una bona aproximació a la rica, diversa i complexa activitat intel·lectual del nostre autor, preocupat sempre per trobar en tot el que fa “una coherència rigorosa”, que potser no resulta necessària per a la valoració del conjunt d’aquest aplec però que paradoxalment trobarem en cadascun dels papers que el conformen”.
(Ressenya completa de Tomàs Llopis en aquest enllaç).
(foto: Carme Ripollés / El Temps)
