Dijous 28 de juny a les 19.00h. Es presenta també el llibre La gran experiencia. La comuna de Otto Muehl en La Gomera. Amb Ralph Kistler, autor del llibre, i les editores Nuria Enguita i Laura Vallés.
Presentació del número 11 de la revista Concreta (primavera 2018) i del llibre La gran experiencia. La comuna de Otto Muehl en La Gomera (Concreta Textos, 2018), de Ralph Kistler. Amb la participació de les editores Nuria Enguita i Laura Vallés i de l’artista i investigador Ralph Kistler. CONCRETA 11 Concreta 11 (primavera 2018) està dedicada a la qüestió del treball en l’art i la financiarització de la vida: l’economia, l’habitatge, les vacances, el temps lliure, i fins i tot el pensament, l’expressió i el mateix desig es financen. I, d’altra banda, a la desaparició del treball entès en la seua manera tradicional, és a dir, com a epicentre de les relacions socials i del reconeixement recíproc. El número compta amb la col·laboració de Silvia Federici, Max Jorge Hinderer, Alice Creischer, Jonathan Beller, Isidoro Valcárcel Medina, Theaster Gates, Elvira Dyangani Ose, Julia Bryan-Wilson, Ahlam Shibli, Mladen Stilinović, Anna Manubens, Mercedes Vicente i Ester Pegueroles . LA GRAN EXPERIENCIA DE LA COMUNA DE OTTO MUEHL EN LA GOMERA L’artista de l’Accionisme Vienès Otto Muehl va fundar el 1970 una comuna amb la intenció de fusionar art i vida. El projecte va tenir un desenvolupament excepcional, va arribar a comptar amb més de cinc-cents integrants i es va convertir en una de les majors comunitats contraculturals de l’Europa del segle XX. A principis dels anys vuitanta el grup va alleugerir la seua ideologia social-revolucionària i va passar d’una economia basada en el col·lectivisme rural a bolcar-se en inversions d’especulació financera. La disciplina d’un treball programat va acabar posant en contradicció l’alta rendibilitat amb els principis hedonistes i col·lectivistes que havien estat el fonament de la comuna. En un intent per recuperar l’esperit inicial van decidir invertir en una nova seu dedicada a activitats artístiques i d’oci i integrada en la natura. El 1987 van adquirir una gran finca aïllada i abandonada que, antigament, era en una de les principals explotacions agrícoles de La Gomera: El Cabrito. L’enclavament que els comuners havien triat com el seu centre de vacances s’ha convertit en l’actualitat, després de la dissolució del col·lectiu el 1990, en un resort turístic. El període canari de la comuna constitueix l’escenari final on aquelles utopies emancipadores dels seixanta, alimentades pels grans mites de la modernitat, es van veure sobrepassades per les seues pròpies contradiccions internes per acabar derivant, amb total naturalitat, en una previsible utopia turística.
