Divendres 11 de novembre a les 19.00h. Aquesta activitat forma part del cicle de converses anARCO. Entrada lliure.
Alma Orozco s’ha format en els àmbits de la creació i la comunicació social. El treball com a facilitadora de processos creatius a xiquets i col·lectius de persones diverses funcionals, la va dur a coordinar la plataforma “Funcionaments: dissenys oberts i remescla social”, a Medialab Prado. Treballa en projectes en defensa de la cultura lliure i forma part de diferents xarxes de recolzament de drets socials dins de grups integrats en centres socials de Madrid. Desenvolupa un projecte d’investigació sobre la construcció social d’imaginaris. DISSENYS LLIURES PER A L’AUTONOMIA. Els éssers vius posem les nostres capacitats a funcionar de molt diverses maneres, segons els nostre desitjos, interessos i necessitats. Tanmateix, històricament els patrons del disseny s’han centrat en l’estudi de mesures antropomètriques i de funcionament dels cossos menys vulnerables (militars de l’exèrcit de l’aire estatunidencs, astronautes…), que requerien rigorosos estudis de la interacció home-màquina per evitar qualsevol errada en base a factors humans. Al mateix temps, eixes investigacions a penes tingueren recorregut desenvolupades amb cossos o capacitats que es posaren en funcionament de forma distinta a les d’un astronauta, la qual cosa va provocar l’estandardització dels estudis que existien com a model a seguir. La producció col·laborativa permet tindre accés al disseny des de la gent, a l’estudi del funcionament d’un bebè, d’una persona anciana, d’una amb mobilitat reduïda… Accés, en definitiva, a la manera diversa en què els éssers funcionem per a tindre autonomia i desenvolupar les nostres capacitats. Per tal d’afavorir les plenes capacitats de qualsevol persona, és necessari un sistema de producció que siga permeable al paradigma que s’obri des del model de la diversitat funcional (que entén que no només la discapacitat, sinó també la capacitat, és una construcció social carregada de valors axiomàtics) i l’àmbit dels dissenys lliures, oberts i la fabricació col·laborativa, amb els què es creua. Açò planteja una visió del futur utòpic que ja compartia William Morris, precursor del moviment Arts and Crafts (“Arts i oficis”) que va tractar de dur la bellesa a les classes treballadores. W. Morris considerava l’organització del treball artesà en l’època gòtica com un període exemplarment humà, del que era precís recuperar certs conceptes, “un art fet pel poble i per al poble constitueix la felicitat de qui el crea i de qui fa ús d’ell”. A la seua novel·la “Notícies d’enlloc”, el progrés de la civilització es concep com un retorn a la senzillesa quasi primordial de la vida. El model Ikea pareix voler apropiar-se d’haver dut estos valors a la pràctica des de l’autodenominació de produir disseny democràtic, però este esquema exclou, tanmateix, la lògica de l’atenció a la necessitat i la producció feta des de la gent, i no des de la producció de desitjos per a classes populars, en la que inverteix el seu model.
