Art i solidaritat, la llibertat d’expressió i el PEN Català

Art i solidaritat, la llibertat d’expressió i el PEN Català

Exposició a l’Octubre CCC del 5 de març al 12 d’abril de 2024. Entrada lliure.

La relació de col·laboració entre artistes i escriptors, poetes i pintors, forma part de la tradició de la modernitat en la cultura catalana, des del modernisme i els moviments d’avantguarda fins a l’actualitat. Va ser arran de la celebració de la Conferència Internacional del PEN que va tenir lloc a Barcelona, l’octubre de 1978, que el poeta Josep Palau i Fabre, aleshores president del PEN Català, va demanar la col·laboració dels artistes Antoni Tàpies i Joan-Pere Viladecans per realitzar un cartell en suport del PEN Català. En ocasió del 57è Congrés Internacional del PEN, celebrat a Barcelona, el 1992, Antoni Tàpies va crear un altre cartell per al PEN Català. És per això que, en voler donar continuïtat a aquesta relació entre els artistes i els escriptors quan es va institucionalitzar cada any la celebració dels actes de commemoració del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat, cada 15 de novembre, el PEN Català va començar una campanya de difusió que compta cada any amb la imatge d’un artista, o d’una artista, en solidaritat amb els escriptors perseguits o empresonats.

 


Obres d’Antoni Tàpies i de Joan-Pere Viladecans

 

Per iniciar la nova col·laboració semblava indicat tornar a convidar a participar Antoni Tàpies, l’artista català més rellevant l’obra artística i assagística del qual s’ha significat per la seva lluita per la llibertat i els drets humans. Tàpies, amb la generositat amb la qual col·laborava per les causes comunes, va donar al PEN Català un magnífic dibuix collage per al cartell de la campanya de commemoració del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat 2003. Damunt un sobre obert hi va dibuixar unes boques guixades i la forma del que sembla la planta d’un peu de color negre sobre les quals va escriure en vermell les paraules “NO” i “Llibertat”. Per tal de convertir el dibuix en cartell vam convenir de proposar al dissenyador Claret Serrahima, i el seu estudi Clase, d’incorporar el text del cartell i els logotips de les institucions col·laboradores. El cartell, repartit per llibreries, botigues i biblioteques dels PPCC, va causar un gran impacte.

 


Frederic Amat. Dibuix original per al cartell del Dia de l’Escriptor Empresonat, 2004.

 

Va ser així com el 2003 es va reprendre una col·laboració que ha esdevingut una col·lecció i una de les marques d’identitat del PEN Català. L’any següent es va proposar a Frederic Amat (2004) de fer el cartell. Al llarg dels anys vam convidar, també, Albert Ràfols-Casamada (2005), Perejaume (2006), Josep Guinovart (2007), Jaume Plensa (2008), Eulàlia Valldosera (2009), Narcís Comadira (2010), Joan Fontcuberta (2011), Alfons Borrell (2012), Ignasi Aballí (2014), Francesc Abad (2015), Manel Esclusa (2016) o Mar Arza (2017), que generosament, han cedit la seva obra pel cartell que fins al 2017 ha dissenyat Clase.

 


Joan Fontcuberta. “Deletrix”. Edició giclée. Tiratge 1/25. Signada i numerada. Imatge per al cartell del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat, 2011.

 

Quan el 2011 Joan Fontcuberta va proposar la seva obra ―que va acabar convertint-se en part del projecte Deletrix, el 2013, amb l’edició d’un llibre, coeditat amb Polígrafa, i la producció d’una exposició amb les imatges de llibres i manuscrits censurats que conformen la sèrie (que es va presentar el 2014 en aquest mateix espai) ―, ens va semblar que podíem fer-ne una edició seriada amb l’objectiu d’obtenir fons per pagar les despeses i ajudar, en el possible, l’economia del PEN Català. Aquest fet va coincidir amb un fenomen que va començar aleshores, i és que les botigues ja no acceptaven cartells o havien de ser de format petit. De manera que els exemplars que fèiem del cartell van anar minvant fins al punt que després del cartell de Mar Arza, el 2017, també per reduir despeses, es va deixar de fer cartell com a tal.

 


Mar Arza. Imatge per al cartell del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat, 2017.

 

Tanmateix, amb l’edició seriada del cartell d’Ignasi Aballí, el 2014, vam continuar amb la col·laboració del taller d’edició Tinta Invisible, que fins ara ens ha permès d’estampar en edició limitada totes les obres que fins ara els artistes han cedit al PEN Català. Així, per bé que no es fa cartell com a tal, les obres cedides per Francesc Torres (2018), Mireia Sallarès (2019), Pep Duran (2020), Francesca Llopis (2021), Albert Serra (2022), que ha fet una obra en ocasió del centenari, o Carmen Calvo (2023), autora de la darrera imatge per al Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, s’han reproduït en edició limitada i alhora han circulat en format postal o digital per les xarxes i els mitjans de comunicació habituals del PEN Català. A la col·lecció de l’entitat s’afegeixen altres obres, com les de Narcís Comadira, pel «Congrés Paraules i futur», del 2004, Uwe Geest (1998) o Alireza Darvish (2005), arribades en altres vicissituds.

 


Carmen Calvo, 2023. Impressió digital giclée, damunt paper Hahnemühle Photo Rag de 308 g.

 

Així, doncs, al llarg dels anys, són molts els artistes o les artistes, de diferents generacions, que amb obres esplèndides han participat i participen, amb la seva col·laboració i solidaritat, en les campanyes de difusió del PEN Català. Del 1978 al 2023 són més de 45 anys de col·laboració d’artistes amb les obres que ara es mostren a València. En un moment que la guerra ressona per tot el món i la llengua, la cultura i la llibertat d’expressió estan amenaçades cada dia, la solidaritat i la unió entre els creadors de les diferents disciplines és més necessària que mai.

Manuel Guerrero Brullet
, comissari de l’exposició


Exposició organitzada pel PEN Català i l’Octubre CCC.

AMB EL SUPORT DE