VOC► Versió Original en Català és un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d’estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Són uns premis que volen reconèixer els millors curtmetratges, websèries, videoblogs i nous formats audiovisuals realitzats originalment en català, i incentivar la creació de nous continguts.

Anualment se celebra La Mostra VOC de cinema i audiovisual que premia els millors curtmetratges de ficció i documentals. La mostra es projecta a nombroses seus d’arreu dels Països Catalans. A l’Octubre CCC serà el dimecres 1 de març.

VINE I PARTICIPA EN LES VOTACIONS!

Projeccions del dimecres 1 de març de 2023 a les 19.00h: sessió «Arrelant»

—Sisè primera, d’Albert Carbó (2022, ficció)
Sisè primera afronta des de l’humor una situació habitual en la realitat social actual. És difícil no veure’s representat per algun dels personatges que seran sotmesos a la minuciosa entrevista de la propietària d’aquest desitjat habitatge. El genial ús del muntatge en paral·lel confereix al curt un bon ritme narratiu que, al costat de la comicitat de les situacions, resulta en un exercici de teràpia col·lectiva per afrontar aquesta problemàtica tan present en el nostre dia a dia.

—Latència, de Montse Folgado i Carmen Molina (2022, documental)
Latència és un bell curtmetratge sobre un tema terrible: una malaltia infantil incurable. La pel·lícula retrata de manera delicada l’amor i les frustracions que es deslliguen en l’interior d’aquesta família, que viu a una casa apartada en un entorn rural.
El to documental i el sentiment profund de realitat que es desprèn d’aquesta obra alhora bella i trista, provoca que simpatitzis amb uns personatges que s’esforcen per trobar un lloc a la malaltia dins de les seves vides.

—Últim dia d’estiu, d’Àlex Serra i Ariadna Ulldemolins (2022, ficció)
Últim dia d’estiu és un minimalista “coming of age” exposat des del record dels estius interminables de la infància. Interminables perquè no desitjàvem que acabessin mai, perquè suposaven el retorn a la realitat, la fi de la fantasia, la fi del primer amor. Últim dia d’estiu evoca aquesta naturalesa capritxosa dels records d’infantesa, en la qual unes poques imatges mentals configuren per sempre la nostra identitat com a adults.

—S’altra banda, de Sònia Buj (2022, documental)
Diuen que a l’altra banda de la badia d’un poble al nord de Menorca hi viu un home al qual anomenen Pepe el Malo. Així comença el documental de Sònia Buj, amb el propòsit de presentar-nos el desconegut personatge mitjançant la creença popular: una figura temuda que s’ha integrat en l’imaginari col·lectiu del poble. A tall de diagnosi, S’altra banda aglutina les veus d’aquells que saben de Pepe el Malo, tant les seves certeses com les seves contradiccions. Amb un minuciós muntatge, el documental destaca per l’ús del temps seqüencial i l’enquadrament del pla. Un hàbil tractament narratiu que revela l’inextricable folklore al voltant de Pepe el Malo.

—La masia, de Víctor Català (2022, ficció)
L’Helga ha de passar uns dies a la masia dels seus avis sense internet i sense res a fer. No obstant, l’avorriment deixarà de ser un problema quan comenci a sospitar que la seva àvia, una dona amb la meitat del cos paralitzat i que no pot parlar, és víctima de l’abús del seu avi. Divertida i esgarrifosa alhora, La masia compta amb una carismàtica protagonista en una atmosfera opressora i és plena de situacions macabres on la tensió manté l’espectador intrigat fins a descobrir l’aterridora veritat.