Inspirat en el Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés.

«Fa més de 25 anys que treballe emprant sorra mesclada amb pintura i uns altres tants que ho faig amb composicions en quadrícula basades en les rajoles dels sòls de les cases als pobles mediterranis. Així es combinen en un mateix espai aspectes matèrics i geomètrics; dos sòls de característiques oposades: un informe i inestable i l’altre formal i estàtic. Fan referència no només als llocs per on he caminat sinó també a tot allò que he viscut. M’agradaria que eixa metàfora poguera ser extensible al nostre poble, al nostre País i a la nostra història.

Seguint la mateixa línia, l’any 2015, amb la col·laboració d’Adela Asins vàrem participar en la segona edició del Biodivers al poble de Carrícola. La nostra obra Terres de la Vall era un mosaic de 900 peces de 5 x 5 cm fetes amb la terra dels 34 pobles de la Vall d’Albaida. Aquest treball va ser el germen del Mosaic que ara es presenta.

La idea era ampliar l’obra a tot el País Valencià i, després de donar-li unes quantes voltes pensant com fer-ho, no vaig trobar una millor guia que el Mural del País Valencià, obra cabdal del magnífic poeta Vicent Andrés Estellés.

Des de casa, mirant la torre de Sant Bertomeu, he passat hores i dies llegint els 3 volums del Mural, buscant i anotant cada pàgina on esmenta cada poble i assaborint els versos que per a mi fan el retrat més precís i vitalista del nostre País.

Calia recórrer i trepitjar el territori aplegant terra de totes les poblacions. Una vegada acabat el periple, es tractava de fer amb cadascuna de les terres un taulell per a després formar un gran mosaic que representara el País Valencià, i que mostrara el color de la seua pell amb la suma de tots els colors de les terres dels seus pobles.

Van començar els viatges, el sentit dels quals era haver estat en cada localitat que esmenta Estellés i endur-me la terra. En arribar als primers llocs, se’m plantejava un dubte: és aquesta terra d’ahí o ha estat traslladada des d’un altre indret? És impossible saber-ho, però vaig pensar que això no tenia cap importància perquè el que comptava era haver-hi estat i haver-me emportat un grapat de matèria i de records.

En general tractava d’arreplegar la terra a zones properes al nucli de població i, en ocasions, de llocs significatius com ara: a Castelló, la pujada a la Magdalena; a Oriola, darrere de la casa de Miguel Hernández; a València, al llit del riu davant del Museu S. Pius V; a Gandia, a la vora del palau dels Borja; a Morella, al castell i a Alcoi, “allà on comença el Barranc del Cinc”…

En la majoria dels pobles agafava la terra dels camps o camins propers al poble: tarongerars, vinyes, garroferars, camps d’oliveres, ametllers… i tota mena de marges; de vegades, en algun parc públic i també a la vora o dintre del cementeri. Als pobles de mar, sorra de la platja.

He comptat amb uns quants col·laboradors que m’han acompanyat en alguns viatges i d’altres que m’han ajudat de distintes formes. Aquestes eixides han propiciat també el retrobament amb amics que feia temps que no veia.

Una vegada tota la collita de terres acabada, va començar el treball a l’estudi.

L’organització va ser complicada perquè calia ordenar-ho tot per comarques i etiquetar cada recipient per tal de no confondre les terres corresponents a cada poble. I n’eren un total de 355 mostres!

Primerament, calia netejar la terra, eliminar restes orgàniques, garbellar-la i deixar-la com una sorra més o menys fina que poguera fer la funció del pigment.

Seguidament, el pigment-terra es barrejava amb làtex i una mica d’aigua i es pintava sobre una fusta de 20 x 20 cm. No s’hi ha emprat cap altre color.

A l’inici del procés, tot era molt asèptic i procurava no mesclar ni un granet de terra d’un poble amb el d’un altre però, de seguida, em vaig convéncer que era més interessant que hi haguera una certa contaminació i vaig permetre als pots on feia les combinacions una mínima barreja que donara un sentit de mescla i cohabitació, expressant així la contínua relació entre els pobles que donen cohesió al País.

Finalment, només em resta dir que he escrit els noms dels pobles tal i com ho fa Estellés i que he volgut fer tot aquest treball des del respecte i l’admiració absoluta que sent per l’obra i la figura d’aquest poeta excepcional».

Pasqual Gomes, València, febrer de 2021.