A l’Octubre CCC a partir del dimarts 7 d’abril.

Davant l’èxit del primer cicle de cinema social oferit per l’Octubre CCC, proposem ara una nova temporada de tres mesos de durada, des d’abril fins a juny, amb sessions tots els dimecres i a les 19.00h (excepte la primera projecció, que serà el dimarts 7 d’abril). Centrem la temàtica aquesta vegada en una sèrie de personatges de molt diversa procedència però destacats tots pels seus valors socials i culturals: Ovidi Montllor, Joan Pujol (l’espia “Garbo”), Pepe Rubianes, Lluís Llach, Mercè Rodoreda, el poeta i artista Pepe Sales, el guionista de Hollywood i brigadista internacional Alvah Bessie…
El cicle està dirigit per Antonio Lloréns (crític, director i programador de cinema) i compta amb la col·laboració d’El Cine Social.

Ovidi per Ovidi, de Jordi Lara i Ramon Millà.
Els dos realitzadors presentaran personalment la sessió, el dimarts 7 d’abril a les 19.00h. En aquesta entrada del blog ja férem referència al film, que va ser estrenat el passat 10 de març (el mateix dia del 20é aniversari de la mort d’Ovidi Montllor) al Canal 33 de TVC. Les estrenes a sales seran aquesta del dia 7 de l’Octubre CCC, el 8 d’abril a Alcoi i el 9 d’abril a la SGAE de Barcelona.

Garbo, l’espia, d’Edmon Roch (2009). Projecció el dimecres 15 d’abril.
Madrid, 1940. Joan Pujol, autodidacta, gerent d’una granja de pollastres, conserge d’hotel, planeja la seua contribució al benestar de la humanitat i decideix oferir la seua ajuda als britànics. El seu ingenu pla fracassa, però en lloc de desistir, convenç els nazis que pot espiar per a ells. Increïblement, l’Abwehr confia en ell i el contracta amb el nom en clau Arabel. Després d’una sèrie d’aventures, la Intel·ligència Britànica el converteix en agent doble. Nom en clau: Garbo. Des de Londres, fa creure el Tercer Reich que el desembarcament de Normandia és un engany i que en realitat els aliats arribaran al Pas de Calais. Va morir en Angola el 1949, com un heroi per a tots dos bàndols. Trenta anys més tard, l’escriptor de novel·les d’espies Nigel West dubta de la seua mort i el localitza a Veneçuela. Ningú coneix la seua història. La història del millor actor del món.

Pepe & Rubianes, de Manuel Huerga (2011). Projecció dimecres 22 d’abril.
Pel·lícula documental al voltant de la figura del genial humorista galaico-català Pepe Rubianes, mort l’1 de març de 2009, als 61 anys, per un càncer de pulmó. La pel·lícula recull la trobada durant un sopar de grans amics de l’artista com Joan Manuel Serrat, Joan Lluís Bozzo, Carles Flavià, Lucila Aguilera, Maria Rosales, Manel Pousa, el Pare Manel, Toni Coll, Joan Gràcia i Pep Molina. Un grup vinculat al món de l’espectalce que s’han convertit en les autodenominades “vídues de Rubianes”, i que mantenen trobades periòdiques, units pel nexe comú de la seua amistat amb el monologuista.

Llach, la revolta permanent, de Lluís Danés (2006). Projecció dimecres 29 d’abril.
El 3 de març de 1976, a Vitòria, en el transcurs d’una assemblea de treballadors, l’actuació de la policia va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, amb una ràbia intensa, Lluís Llach va compondre la que seria una de les cançons emblemàtiques de l’època: Campanades a morts. Ara, trenta anys després, Llach torna a Vitòria per a interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes. Un viatge en l’espai en el temps conduït per la música i les paraules del propi Llach, on es barregen els records autobiogràfics amb imatges i testimonis dels protagonistes dels fets.

Un berenar a Ginebra, de Ventura Pons (2013). Projecció dimecres 6 de maig
L’any 1973, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L’escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia; s’havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets. Però, aquella tarda, estranyament, s’obrí i en compartí molts.
Les projeccions seguiran fins a finals de juny amb films d’Albert Pla i Lulú Martorell, Agustí Villaronga, Oriol Porta, etc.