Saranda i Sevaïl és el nom triat per Patrícia Brotons (a la veu i saxòfon), Josep Andreu Martínez (al violí i percussió) i Daniel Andreu Beneit (a la guitarra i direcció musical) per batejar el seu grup de cançó a la ciutat d’Elx. Creat el 2014 i després d’uns pocs concerts a la seua ciutat i a d’altres localitats del sud del país, es presenten ara a València, a l’Octubre CCC, el divendres 6 de febrer a les 19.00h. En aquesta ocasió estaran acompanyats, a més, per Cristóbal Rentero (dolçaina, llaüt, bandúrria, guitarró) i per Joan Pertusa (contrabaix i baix elèctric).
El seu repertori està format majoritàriament per composicions pròpies de Daniel Andreu Beneit, però s’inclouen també alguns homenatges a les mestresses Maria del Mar Bonet i Eleftheria Arvanitaki. Les sonoritats del grup, tant en música com en temàtica, estan enclavades dins de les “Músiques del Mediterrani”, influenciades per la música àrab, la grega i, òbviament, per la música de la nostra terra; fins i tot podem trobar alguna referència al Misteri d’Elx en alguna de les seues melodies.
El nom del grup fa referència a dues cistelles tradicionals de l’ofici de palmerer. Com expliquen Ismael Guardila i Antoni Barber en la seua obra Rams de palma blanca respecte al treball dels palmerers d’Elx, “la faena de munyir és pujar a la palmera i collir els dàtils. Per a aquesta tasca el palmerer puja amb ell una saranda i un sevaïl. La primera és una mena de cul de sac trenat amb espart cru i deixant forats, és a dir, una mena de garbell rodó; n’hi ha de grans (65 cm de diàmetre) i menudes (55-58 cm de diàmetre) i aprofiten per depositar els dàtils que el munyidor cull directament dels ramassos. El sevaïl és una cistella d’espart cru, de cul elíptic d’uns 40 cm de diàmetre major, 20-25 cm de diàmetre menor i uns 30 cm d’alçada. Cada vegada que la saranda és plena de dàtils el munyidor la buida passant-los al sevaïl, el qual queda penjat d’un ramàs o al muscle del munyidor. Quan el sevaïl està ple es baixa amb una cordeta perquè els palmerers de baix el buiden; després el munyidor el tornarà a pujar i començara la faena altra vegada.”
Munyidor de dàtils amb el sevaïl al muscle
Saranda, amb el detall del trenat amb què s’ha cosit l’espart
Com a curiositat afegirem que, a Guardamar, la saranda és emprada pels pescadors per a portar un altre tipus de producte: el peix
