Recomanem: exposició de Manuela Ballester.

Al Museu Nacional de Ceràmica González Martí de València, fins el 28 de juny.
El Museu Nacional de Ceràmica presenta l’exposició “Manuela Ballester a l’exili. El vestit popular mexicà”. La mostra presenta un conjunt de 47 pintures i dibuixos de Manuela Ballester pertanyents a la sèrie del vestit popular mexicà que l’artista va desenvolupar a Mèxic entre 1945 i 1953, durant el seu exili. Juntament amb les obres de Ballester s’exhibeixen 46 peces d’indumentària popular mexicana que la pintora va adquirir personalment en els mercats del país. Totes les peces exhibides (moltes d’elles mostrades al públic per primera vegada) pertanyen als fons del Museu, al qual foren donades per Manuela Ballester en 1982. L’exposició estarà oberta al públic fins el 28 de juny.


Manuela Ballester Vilaseca va nàixer a València el 1908, filla de l’escultor Antoni Ballester i de la modista Rosa Vilaseca. És germana de l’escultor i dibuixant Tonico Ballester i de les pintores i gravadores Rosa i Josefina. Va conéixer Josep Renau a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i es va casar amb ell el 1932. Tots dos es van exiliar a Mèxic on, entre altres coses, crearen Estudio-Imagen, un estudi de disseny especialitzat en la confecció de cartells de cinema. Es va traslladar al Berlin comunista el 1959, seguint les passes de Renau, de qui es va separar uns anys després.
La galeria Estil de València li organitza la seua primera mostra retrospectiva al nostre país el 1980. Posteriorment a la seua mort (Berlin, 1994), l’Institut Valencià de la Dona li dedica una exposició d’homenatge comissariada per Manuel García (1996).

L’actual exposició del Museu Nacional de Ceràmica se centra en una línia de treball recurrent de la pintora, il·lustradora i cartellista valenciana: l’estudi –tant artístic com documental– de la indumentària tradicional mexicana.

Les 47 obres de Manuela Ballester exposades inclouen un oli sobre taula que representa una vista del palau de Cortés a Cuernavaca (1959), 20 aiguades sobre paper amb personatges vestits amb la indumentària tradicional de diversos pobles indígenes del país, 11 esbossos de personatges mexicans, 3 models de quechquémitl, 8 dibuixos de peces d’indumentària i un mapa dels pobles indígenes, tot executat a Mèxic i datat entre 1945 i 1953. Se sumen, a més, tres aiguades sobre paper molt curioses, realitzades ja a Berlín el 1968, que plasmen interpretacions modernes i personals de la vestimenta tradicional.

L’exposició ha estat comissariada per Liliane Cuesta Davignon qui, a més, ha realitzat una extraordinària tasca d’investigació i documentació.