Inauguració de l’exposició “Àfrica” de Nòmades Click

A l’Octubre CCC el dijous 30 d’abril a les 19.30h
El col·lectiu Nòmades Click en col·laboració amb l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, ofereix l’exposició de fotografies Àfrica. Fruit de diferents viatges, s’endinsa en alguns dels pobles més ancestrals de l’Àfrica, com els himba de Namíbia, els bororos del Níger o les diferents tribus que poblen la Vall de l’Omo a Etiòpia.
El col·lectiu Nòmades Click està integrat per Antonio Adell, Rigoberto Cardells, Vicent Guillamon, Ramón Ángel Molés, Ernest Nabàs, Juan Pons, Antonio Ribalta i Alberto Usó. L’exposició podrà veure’s a l’Octubre CCC fins el 24 de maig.


Vall de l’Omo
A la Vall de l’Omo, al sud d’Etiòpia, perviuen diverses tribus que avui mostren la població de l’Àfrica més primitiva. Els mursi es caracteritzen per l’esveltesa dels seus homes que, en exhibir-se totalment nus, han estat objecte d’admiració de tots els viatgers que han arribat a la zona. Les seues dones s’adornen amb el plat labial, fet que remarca el seu exotisme per als occidentals.
Els hammer mantenen formes de vida i estètiques similars als himba de Namíbia. Per exemple les dones mostren els seus pits empastifats amb tints ocres, es cobreixen amb robes de cuir i s’adornen amb petxines de cauri, antiga moneda d’Àfrica i amulet de fertilitat. Cada adorn té un significat. Les arracades, per exemple, denoten el nombre d’esposes que té un home.
Entre els hammer se segueix practicant el ritual de l’adultesa, el salt del bou. L’adolescent ha de saltar sense caure sobre deu bous o vaques (el nombre varia en funció de la riquesa familiar). Prèviament, en un ritual suposadament festiu, les dones del poblat són violentament flagel·lades a l’esquena fins a deixar cicatrius, de les quals posteriorment presumeixen davant la resta del poblat. Les fotografies d’aquest ritual són d’una plasticitat espectacular alhora que d’una dura cruesa.

La vall la poblen prop de dues-centes mil persones. Les tribus estan enfrontades i totes es protegeixen amb els grans fusells automàtics AK-42, el Kalashnikov, més com a símbol que com a realitat. Viuen en cabanyes. Adornen el seu cos amb pintures de tots els colors i les combinen amb les cicatrius formant dibuixos o símbols, o els discos labials o els trenats barrocs dels cabells en les dones.
Himbes i hereros de Namíbia
Els himba viuen a la regió de Kaokoland, al nord de Namíbia. Provenen de la regió dels Grans Llacs i es van assentar en aquestes terres en el segle XVI. En queden uns 4.000 i, juntament amb els seus germans grans de clan, els hereros, formen una de les comunitats més petites del món.

Els himba habiten en cabanyes protegides per una vall de matolls. Viuen del bestiar i la petita agricultura.
A causa de l’escassetat d’aigua, les dones himba, de gran bellesa, es “netegen” amb el fum. Empastifen el seu cos, de pell negra, amb pols rogenca obtinguda de picar pedres ocres i la barregen amb mantega de vaca i herbes aromàtiques.
El color rogenc que imprimeixen a la seva pell negra, la nuesa dels pits i les cames i l’expressivitat dels seus grans ulls, han posat ales himba en la ruta dels fotògrafs-viatgers.
Bororos al Gerewol
Níger és el país més pobre del món. L’ètnia més important són els tuareg. Els bororos són pastors nòmades, transhumen constantment per l’estepa del Sahel.


Els bororos organitzen tots els anys la festa del Gerewol. Els joves es pinten la cara amb un fort color roig, i s’afegeixen penjolls de petxines de cauri i uns grans ferros subjectes als turmells que són els cascavells que acompanyen la seua música. Canten dia i nit, durant set dies, fins que les dones pretendents, al capvespre, s’acosten a la fila i escullen al seu nuvi entre els dansaires que llancen codis de conquesta amb els seus expressius ulls.