Inauguració a l’Octubre CCC el dijous 4 de juny a les 20.00h.
Del 4 al 26 de juny del 2015. Curadora: Eugenia García Sottile.
Ductus
Convertir el nostre gest en forma. Deixar traça. Moltes vegades ens enfrontem a l’espai com un afora, com un escenari o un document en blanc, pel qual podem transitar i deixar els nostres residus com si fos simplement un dret. Rares vegades pensem el nostre pas com una invasió Però, ¿per què no plantejar-nos la creació com una construcció de percepcions més que d’artefactes? Arribar a les coses per sedimentació. Arribar a la forma en comptes de llançar-la a l’espai.
Les intervencions en el medi natural que realitzen Rosa Rodríguez i Joaquín Jara hi ha una escolta pregona dels temps de la matèria. Per això, si bé dels seus treballs queden com a “coses” només alguns fragments, en les vores d’aquests es poden reconèixer les densitats de l’espai on prengueren forma. En ells hi ha més d’un faedor, n’hi ha molts. El “ductus” no l’imposen les mans, la inscripció de l’obra en l’espai és més bé una conversació afectiva on la frase que comença el gest de l’artista la continuen els elements. Els materials exerciten un esdevenir invers, són matèria retornada al seu ambient. En un llenguatge descriptiu es diria que es degraden, en una lectura poiètica diríem que descendeixen.
A camp obert són impossibles els soliloquis.
rostre paisatge
Rostre i paisatge coincideixen en la mirada. La mirada és la superfície on tots dos es toquen i també on es superposen. Les qualitats de la mirada són, al remat, les que defineixen les distàncies i la forma de l’espai.
El paisatge és sempre un punt de vista i moltes vegades ho associem a una imatge plana i extensa que ens enfronta; una imatge que es percep externa i que si no parem atenció ens porta a una mirada de turistes, estereotipada i distreta. Però un punt de vista també pot ser un punt de presència, el que reconeix el paisatge en l’entorn, en les imatges que no arriben a l’ull sinó a la pell. La consciència del cos com a punt zero de les distàncies. La consciència del cos com una dimensió inversa i íntima del paisatge. La consciència del cos com fricció contínua per la qual la percepció genera espai.
En les peces de Rosa Rodríguez i Joaquin Jara hi ha un silenci d’intimitat protegida. Són obres que es deixen veure però uqe no es mostren. Per ser llegides, cal recuperar a la mirada l’afecte del temps.
És per això que en rostre paisatge els materials, les densitats i els espais aparentment buits sumen un plec més, donen forma a una re-unió de multiplicitats. Les seues connexions són incomptables, perquè encara que les peces són autònomes – cadascuna acumula un origen, un creixement, un viatge – la seua trobada és dialògic i es reactiva amb cada presència; els passos de cada visitant, amb les seues trajectòries i les seues pauses, dibuixaran un nou mapa físic i perceptiu.
Com els rostres, com els paisatges, la forma, encara la més sòlida, recorda.
(Eugenia García Sottile)
Aquesta exposició s’inscriu dins del projecte d’investigació i creació Cartografies sensibles.
Cartografies Sensibles.
Notes conceptuals del projecte
La cartografia i la notació coreogràfica mantenen una relació molt antiga, encara etimològica. Són dos llenguatges que s’han creuat en diversos moments de la història de l’art i actualment es tornen a trobar reflectint noves conceptualitzacions, en paral·lel al pensament contemporani sobre paisatges, moviment, espai compartit i ecologies.
Cartografies Sensibles es conforma com un projecte d’investigació i creació que reuneix professionals amb experiències, llenguatges estètics i geografies diverses.
A la pràctica, és una trobada entre persones, un exercici d’atenció en el que vam obrir un llindar en les nostres pràctiques i temps personals per buscar en un espai comú, noves connexions per a la creació artística, la pràctica pedagògica i la investigació interdisciplinària.
Sobre el treball d’investigació i creació de Cartografies Sensibles a València
Amb aquesta ètica compartida i estètiques en diàleg es va forjant un projecte comú. A través de viatges, correspondència, lectures i escolta, hem intentant acumular presència per donar forma a un procés col·laboratiu, que s’inicia amb la trobada entre Joaquín Jara i Eugenia García Sottile a L’animal a l’esquena (Celrà, el Gironès) el 2014. Continua a València, caminant durant una setmana la ciutat i coincidint amb la presentació d’una comunicació en la Trobada Internacional “Art i noves formes de participació ciutadana” de la Facultat de Belles Arts de la UPV. Posteriorment, en el mes de març de 2015 tots i totes les integrants del projecte CS, al qual se suma Rosa Rodríguez amb qui ja estàvem col·laborant, vam realitzar una residència de Cartografies Sensibles a L’animal a l’esquena, que és un espai particularment important per al projecte per la sintonia conceptual i el suport rebut de tot l’equip. Des d’allà, es redefineixen i ajusten les pràctiques que com les gemmes d’un rizoma, van prenent forma en el terreny.
Aquesta línia d’investigació i creació que CS desenvolupa a València comença amb l’exposició rostre paisatge en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i la conversa-acció La pell del paisatge a l’Institut Francès i tindrà continuïtat en el temps a través de la realització de dues intervencions, una al medi urbà i una altra al medi rural de València.
Intervenen en l’exposició
Joaquin Jara
Neix a Sabadell. De formació autodidacta, es defineix com a artista multidisciplinar, confluint en la temàtica del retrat com a procés creatiu. Aquests retrats, ja siguen pictòrics, escultòrics o fílmics, expressen d’una manera pertorbadora aquest projecte perpetu que és la construcció-deconstrucció del Jo.
Compagina la seua producció amb diverses col·laboracions amb artistes de molt diversa índole. Així, desenvolupa una carrera sòlida creant peces específiques com a artista plàstic, com per exemple:
–en cinema, Les ciutats de Silvia de José Luis Guerin,
–en dansa contemporània. Rasa per a la Companyia Malqueridas al Museu Reina Sofia, Madrid,
–com a director de pel·lícules experimentals retrat 04 / Germana Civera dins de “Esplendeur # 02”, Festival Internacional de Dansa de Montpeller,
–en performance, sedere, construcció d’una imatge, dins “Bac! 11.0”, Arts Santa Mònica, Barcelona,
I també intervencions escultòriques efímeres en entorns naturals i urbans, com Pols (Vilafranca de Mar, França. 2013) o Construcció vertical / 03 a L’animal a l’esquena (Celrà, el Gironès. 2012/2014).
Rosa Rodríguez
Nascuda el 1976 a Barcelona, on es va llicenciar en Disseny de Moda a l’EATM amb titulació privada BO de la Winchester School of Arts. El 2001 comença a desenvolupar les seues intervencions en entorns naturals utilitzant el tèxtil com a mitjà. Aquestes intervencions són una barreja entre el laboratori matèric dels processos d’integració i el ritual intuïtiu sobre l’ofrena sacrificial. Després del pas del temps, els seus teixits apareixen transformats, com pell o escorça, resultat de l’experiència viscuda, pels propis teixits, en relació amb l’entorn habitat.
El desenvolupament d’aquesta línia, que manté en l’actualitat, la porta al Perú on va treballar a El Museo de Sitio Huaca Pucllana del Ministeri de Cultura del Govern Peruà, al departament de Conservació i Restauració Tèxtil, com també en altres projectes arqueològics, entre ells l’estudi i desmuntatge de diverses mòmies. Aquest treball la va instruir sobre els rituals funeraris de les cultures precolombines en l’Antic Perú.
Després va viatjar a Mèxic on es va vincular estretament en la preservació de l’herència ritual dels pobles originals americans.
De tornada a Barcelona va ingressar a l’Escola d’Art Massana, on va realitzar el Cicle d’Art Tèxtil obtenint el premi a les Arts Aplicades.
Actualment combina la seua feina artístic amb la investigació i desenvolupament de noves tecnologies integrades en el tèxtil, al Centre Tecnològic de Recerca Cetemmsa
Eugenia García Sottile
Curadora del Projecte Cartografies Sensibles.
Professora universitària, completa els seus estudis de Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Bolonya, al Dipartimento delle Arti Visive, Performative i Mediali. Paral·lelament realitza projectes com a curadora independent i orienta la seua investigació als estudis sobre cos i art contemporani.
Ha codirigit el Curs Corpografies a la UIMP de València i Motion-Scapes al Centre Párraga de Múrcia. Ha desenvolupat tallers sobre art contemporani i treball corporal en centres com el MUA – Museu Universitari d’Alacant, la Universitat de Saragossa, la Universitat de Lleó, el MUSAC – Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó, la Università di Torino, la Università degli Studi di Milano, etc.
(Publicacions relacionades)
Exposició realitzada amb la col·laboració de l’Institut Français de València.
