Exposició a l’Octubre CCC, del 7 al 29 d’abril.
Segons les darreres estimacions, més de mil dues-centes poblacions al món celebren avui dia festes en les quals és present la figura del moro, sol o acompanyat de cristians. Amb múltiples variants, el moro dramàtic, dansaire i festiu fou exportat com a element evangelitzador des d’Europa fins a Amèrica i, en menor mesura, a Àfrica i a Àsia.
Al sud d’Europa, la península Ibèrica és el territori on la festa de moros i cristians és més celebrada. No obstant això, també se’n troben mostres a la Costa Blava francesa, a Còrsega, a Sicília o a Croàcia.

L’Entramoro en les festes majors de Toixa (els Serrans)
Als territoris de la Mediterrània occidental hi ha diferents models festius. Les festes meridionals valencianes de moros i cristians, l’entramoro i las relaciones de les comarques de la Plana d’Utiel i els Serrans, els balls amb parlaments que s’estenen pel nord castellonenc, l’Aragó i la Catalunya Nova, les morisques i les llegendes dramatitzades del Pirineu, els simulacres de batalles i els balls de moretons de Mallorca són les principals famílies festives. A més, bé per les festes de Corpus o bé per les festes majors d’arreu del territori catalanoparlant, des de Perpinyà fins a Guardamar i des de Fraga fins a l’Alguer, la presència de dansaires, cavallets, gegants i nans vestits a la turca és extensa.

Ball dels Turcs al Corpus de València.
A Europa, el folklore associat a la figura del moro té unes arrels molt antigues que sobrepassen, de llarg, l’expansió geogràfica de les primeres tribus originàries d’Aràbia durant el segle VII. Posteriorment, en l’imaginari cultural europeu, com si fos un calidoscopi, s’ha creat al llarg dels segles una polièdrica figura al voltant del moro que inclou sota un mateix concepte àrabs, mauritans, sarraïns, musulmans, andalusins, mudèjars, berbers, turcs, barbarescos, moriscos, etc., però també cultures, pobles i elements totalment deslligats del fet musulmà.

Els moretons de Manacor a l’illa de Mallorca
L’exposició Ballar el moro explica la mescla d’elements polítics, religiosos, ètnics, socials i culturals ha confluït en un ventall d’imatges al·legòriques sobre el moro que oscil·len entre la realitat i la llegenda, entre la maurofòbia i la maurofília, entre la història i el mite…

Aben Amar Mustafà i Sydrak-Ester, gegants de Figueres (l’Alt Empordà) en una postal antiga
L’exposició també examina la gran quantitat dels topònims referits al moro que localitzem als territoris de parla catalana, els quals es troben a cavall entre la significació històrica i el rerefons mític. Des dels dòlmens i els poblats talaiòtics i ibers fins als mausoleus i les necròpolis romanes, els castells, els ponts o les alqueries medievals, l’apel·latiu del moro està relacionat amb un horitzó temporal ancestral i, de vegades, ben allunyat del musulmà. Coves, roques, fonts i cims completen un univers que evoca contes i llegendes d’un món màgic i misteriós.

La Miranda i el Pic del Moro a la serralada de Montserrat (el Bages) Foto: Institució Catalana d’Història Natural

Carrer de la Mà del Moro, a Palma.
Aquesta mostra és un viatge a la història, la mítica i el folklore que envolta l’univers festiu de moros i cristians.
Ballar el moro és una producció del Museu Etnològic de Barcelona i l’Associació Cultural Joan Amades, en col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Diputació de Tarragona).
Amb el suport de Cases de la Festa / Ajuntament de Barcelona.
Comissariat, investigació i textos: Raül Sanchis Francés.