Avui, els antics ritus del foc perviuen en les fogueres, les falles, els castells de focs artificials, les mascletades i la infinitat de petards que es cremen les nits de Sant Josep, Sant Joan i Sant Pere, en les festes majors i en totes les nits de festa catalanes. El foc de la nit de Sant Joan té molts noms arreu dels Països Catalans: foc, foguera, fogueró, gala, galades, falla, faia, falles, fai, faies, xerades, faites, fogueres, foguerons, barraques, faro, haro, halles, heixets, foguerill… Al voltant del foc, s’hi han fet moltes pràctiques rituals, com ballar tot encerclant el foc, enterrar la cendra als camps, saltar el foc, enterrar els tions encesos, enterrar les falles, escalfar pedres, cremar els ossos del drac, córrer les falles (els casats més vells i els més joves)… El solstici d’estiu ens porta cada any una nit que s’estén en la memòria del temps, tot abraçant la terra, la seua gent i el territori, i encara més enllà. Sant Joan és una festa celebrada a molts llocs del món. Els seus orígens són remots, diversos i anteriors als cultes i a les cultures dels pobles que avui la celebrem.
Aquesta exposició produïda pel Museu Etnològic de Barcelona ens mostra diferents aspectes d’aquesta nit extraordinària.
