Conversa amb l’autora i amb Carme Manuel, Catedràtica de Filologia Anglesa de la Universitat de València i acadèmica de l’AVL
D’entre totes les raons possibles per a tindre una filla, potser la més absurda siga la de voler transmetre-li una llengua. Una llengua menuda, aparentment inútil, que es va apagant. Borumballes és la història íntima d’una xiqueta des de la seua concepció fins que diu la primera paraula, però també el relat d’una dona que es converteix en mare i es pregunta què podrà llegar a la seua filla del món que estima i ha heretat. No només una llengua; també la memòria familiar. Una certa idea de dignitat.
Encoixinat per aquells trossos de fusta prims i enrotllats que cobrien el vell taller familiar, Borumballes és un viatge tendre i emocionant que naix de la por a allò desconegut i camina cap a l’esperança obstinada. Una esperança de contraban.
